T'espero assegut al bar de davant
estic segur que les taules
són petites, rodones, de marbre i amb potes corbes de ferro negre
També penso en tu -el llibre que llegeixo és una excusa, una postal-
I tot i que no serà el primer cop que estem sols
-masses cops, però, en companyia
o parlant de teories innecessàries-
Avui ja no hi haurà excusa, ni serà necessària
no hi haurà un després
només una conversa tranquila en aparença
ambigua algun cop, divertida
Voldria pagar el cafés
i acompanyar-te a la porta
la porta que separa
abans i després
Seré valent i et miraré als ulls
Seré dolç i somriuré a l'ànima
Seré fort i t'abraçaré el cos...
